lunes, 28 de septiembre de 2015

LA FLAUTA DOLÇA O DE BEC





 








LA FLAUTA DE BEC PERTANY AL GRUP DE LES FLAUTES RECTES. ÉS DE LA 

FAMÍLIA DE VENT-FUSTA I ELS SEUS ANTECEDENTS ES REMUNTEN A LA 

PREHISTÒRIA. JA EN EL PALEOLÍTIC EXISTIEN FLAUTES FETES D'OS. 

cultures com l'egípcia o la grega poseïen flautes rectes de canya o flautes de pan. 

Ara bé, per parlar de faluta de bec tal i com la coneixem avui ens hem de remuntar 

l'època medieval ( s. v-xv), procedent d'àsia. La major part de la música que s'ha 

conservat per a aquest instrument és dels s. xv al xvii, es a dir del renaixement i 

barroc. en aquesta època trobem ja famílies senceres de flautes.



És un tub, generalment de fusta, que conté a l'extrem un bec o embocadura que s'adapta als llavis de l'instrumentista. Té un forat estret i rectangular a la part superior amb un bisell perquè xoqui el corrent d'aire, sortint part del doll a l'exterior i l'altre es dirigeixi amb força a dins del tub.
El cos de la flauta de bec, que fa la funció de caixa de ressonància, és un tub obert amb 8 forats, set a la part anterior i un a la posterior. Quan més forats es tapen més llarg és el recorregut de l'aire i per tant més greu és el seu so.
També trobem flautes de plàstic, bany, metall, terrissa... tot i que la majoria són fetes de fusta.


Organigrama de la flauta dolça

Clica en aquest enllaç per conéixer també els principals membres de la família

A la següent fotografia tens tota la família, diria que no falta ningú! És la Royal Wind Music, una agrupació de flautes dolces especialitzada en música del Renaixement (s.XV-XVI a Europa). Està formada per músics de diferents països i té la seva seu a Holanda.



I aquí teniu alguns dels vídeos que hem vist a classe:









FLAUTES DEL MÓN

Hi ha moltes més flautes, a més de la flauta dolça. Aquí tens alguns exemples: 
flauta de pan



flauta travessera
Resultat d'imatges de ocarina
ocarina

















Resultat d'imatges de tin whistle
Tin whistle o flauta irlandesa



Però bé, la que aprendrema a tocar és la flauta de bec soprano, o sigui que comencem a mirar com funciona.


Resultat d'imatges de flauta de pico alemana


DIGITACIÓ DE LA FLAUTA ALEMANA




Com tractar l’instrument

  • Cal muntar i desmuntar suaument
  • Abans de bufar s’ha d’escalfar el cap i el cos amb les mans, i el bisell amb l’alè.
  • Si s’embussa cal posar un dit al bisell (compte no fer-ho amb l’ungla !!) i bufar sense por pel canal.
  • No mosseguis el bec amb les dents
  • Desar-la sempre dins l’estoig i no deixar-la mai al costat d’una estufa o radiador, ni a raig de sol.

 Col·locació

  • mà esquerra a dalt (polze, índex, mig i anular)
  • mà dreta a baix (polze, índex, mig, anular i petit)
  • el bec es recolza al llavi de baix ( no a les dents )
  • La flauta se sosté amb el polze dret
  • Esquena recta quan toquem drets i quan toquem asseguts
  • Quan respiris, no aixequis les espatlles
  • Nota com es mou el diafragma
  • Per poder fer aguts cal bufar una mica més, obrir una mica el forat del darrere i doblegar suaument el polze esquerre, posant l’ungla dins el forat, sense prémer. No aixequis el canell .
  • Per fer el greus cal bufar suau i tapar els forats sense fer força.
  • Passeja els dits pels forats, ressegueix les vores de cada forat. Per tapar un forat no cal prémer, n’hi ha prou amb cloure’l molt suaument perquè no s’escapi l’aire.
  • No moguis el canell ni el polze dret.
  • En algunes ocasions convé col·locar el dit petit de la mà dreta entre els forats 6 i 7 per ajudar al sosteniment de la flauta.


EsquenaBtaços


No hay comentarios:

Publicar un comentario