LA FLAUTA DOLÇA O DE BEC

LA FLAUTA DE BEC PERTANY AL GRUP DE LES FLAUTES RECTES.  ÉS DE LA FAMÍLIA DE VENT-FUSTA I ELS SEUS ANTECEDENTS ES REMUNTEN A LA PREHISTÒRIA. Ja en el paleolític existien flautes fetes d'os. cultures com l'egípcia o la grega poseïen flautes rectes de canya o flautes de pan.  Ara bé, per parlar de flauta de bec tal i com la coneixem avui ens hem de  remuntar a l'època medieval ( s. v-xv), procedent d'àsia. La major  part de la música que s'ha conservat per a aquest instrument  és dels s. xv al xvii, es a dir del renaixement i barroc. en aquesta  època trobem ja famílies senceres de flautes. Clica en aquest enllaç per conéixer també els principals membres de la família A la següent fotografia tens tota la família, diria que no falta ningú! És la Royal Wind Music, una  agrupació de flautes dolces especialitzada en música del Renaixement (s.XV-XVI a Europa). Està  formada per músics de diferents països i té la seva seu a Holanda. I aquí teniu alguns dels vídeos que hem vist a classe: FLAUTES DEL MÓN Hi ha moltes més flautes, a més de la flauta dolça. Aquí tens alguns exemples:  flauta de pan o zampoña flauta travessera ocarina Tin whistle o flauta irlandesa Saps per què li diem flauta de pan? Però bé, la que aprendrema a tocar és la flauta de bec soprano, o sigui que comencem a mirar com funciona. És un tub, generalment de fusta, que conté a l'extrem un bec o embocadura que s'adapta  als llavis de l'instrumentista. Té un forat estret i rectangular a la part superior amb un  bisell perquè xoqui el corrent d'aire, sortint part del doll a l'exterior i l'altre es dirigeixi amb força  a dins del tub. El cos de la flauta de bec, que fa la funció de caixa de ressonància, és un tub obert amb 8 forats,  set a la part anterior i un a la posterior. Quan més forats es tapen més llarg és el recorregut de  l'aire i per tant més greu és el seu so. També trobem flautes de plàstic, bany, metall, terrissa... tot i que la majoria són fetes de fusta. DIGITACIÓ DE LA FLAUTA ALEMANA Com tractar l’instrument Cal muntar i desmuntar suaument Abans de bufar s’ha d’escalfar el cap i el cos amb les mans, i el bisell amb l’alè. Si s’embussa cal posar un dit al bisell (compte no fer-ho amb l’ungla !!) i bufar sense por pel canal. No mosseguis el bec amb les dents Desar-la sempre dins l’estoig i no deixar-la mai al costat d’una estufa o radiador, ni a raig de sol.  Col·locació mà esquerra a dalt (polze, índex, mig i anular) mà dreta a baix (polze, índex, mig, anular i petit) el bec es recolza al llavi de baix ( no a les dents ) La flauta se sosté amb el polze dret Esquena recta quan toquem drets i quan toquem asseguts Quan respiris, no aixequis les espatlles Nota com es mou el diafragma Per poder fer aguts cal bufar una mica més, obrir una mica el forat del darrere i doblegar suaument el polze esquerre, posant l’ungla dins el forat, sense prémer. No aixequis el canell . Per fer el greus cal bufar suau i tapar els forats sense fer força. Passeja els dits pels forats, ressegueix les vores de cada forat. Per tapar un forat no cal prémer, n’hi ha prou amb cloure’l molt suaument perquè no s’escapi l’aire. No moguis el canell ni el polze dret. En algunes ocasions convé col·locar el dit petit de la mà dreta entre els forats 6 i 7 per ajudar al sosteniment de la flauta.