Jingle bell Rock

Us deixo la partitura tal i com us he promès.

Jingle bells

cliquéu aquí per accedir al wix

Adeste Fideles

Ens apropem al final de trimestre i a les festes de Nadal. Aquí us deixo una nadala tradicional del s. XVIII. La tocarem amb flautes.






Cliqueu aquí per accedir al wix

DINÀMICA

Què és la intensitat?

La intensitat és la qualitat del so que ens indica si és fort o fluix. Fa referència al volum més o menys fort amb el que s'ha d'interpretar la música.

Què és la dinàmica?

El conjunt de signes que ens indiquen la intensitat i el canvis que pot haver durant una peça. Serveix per donar més expressivitat a la peça.

Com s'indica la intensitat en la partitura?

Amb unes paraules en italià o les seves inicials. La paraula piano vol dir suau, fluix;  la paraula forte vol dia això mateix, fort (p=piano; f=fort) 

Podem repetir la lletra fins a tres vegades la qual cosa vol dir que augmenta la intenció d'aquest indicador: pp=molt piano, ppp=pianíssim, ff=molt forte, fff=fortíssim)

Es poden expressar graus intermitjos d'intensitat?

Sí, fent servir la lletra m que vol dir mig, davant de la que volem regular (mp=mig piano; mf=mig fort)

On s'acostumen a situar aquests indicadors en la partitura?

Normalment apareixen al principi,sota la frase que s'interpreta. Si hi ha canvis, també els trobarem a la part inferior de la frase.

A la imatge superior mf vol dir que comença sonant mig fort, després augmenta la intensitat i torna disminuir.

p (piano): suau

pp (pianissimo): molt suau.

mp (mezzo piano): mig piano. Mig suau

mf (mezzo forte): mig fort.

f (forte): fort.

ff (fortissimo): molt fort.

Com s'indiquen els canvis graduals d'intensitat?

Es poden indicar amb unes paraules que indiquen aquesta intenció: crescendo o diminuendo

Es poden indicar aquests canvis graduals d'una altra manera?

Sí, amb uns sistema de dues línies separades en un extrem i juntes a l'altre extrem per a indicar cap a on ha d'anar el canvi, si del fort i al piano o del piano al fort:

Aquí us deixo un mapa conceptual elaborat per la Mª Jesús Camino. L'has de copiar a la teva llibreta





Clica els següents enllaços per practicar:

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/4740881-dinamiques_musicals.html

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/6518605-dinamicas_musicales.html

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/600740-dinamica_y_matices_musicales.html

https://fr.educaplay.com/ressources-pedagogiques/2922836-dinamica_y_agogica_musical.html

https://es.educaplay.com/recursos-educativos/5283651-dinamicas_musicales.html

Aria de la suite nº 3 de J. S. Bach

La suite va ser escrita per Bach per al seu patró, el prícep Leopold de Anhalt-Cöthen cap a l'any 1720. L'ària és el 2n moviment de la suite i és sempre la part més melòdica,expressiva i de major lluïment d'un solista.

La interpretació que us deixo és una de les meves preferides ja que utilitza instruments originals d'aquella època. Podeu reconéixer la tiorba, instrument de la família del llaüt interpretant el baix. També podeu apreciar el clavicèmbal al centre.
Audició🎼1  Aria de la suite nº 3 

Molts han estat els artistes que s'han inspirat en aquesta obra i han fet diferents versions. En primer lloc us deixo el tema "A whiter shade of you"  que el grup britànic Procol Harum varen fer l'any 1967.
Audició🎼2 "A whiter shade of you"  

A continuació el tema de Sweetbox :
Audició🎼3  "Everything is gonna be alright"

I per finalitzar, la versió jazzística del músic Jacques Loussier:
Audició🎼4 Conserva el mateix títol

Activitats: 1. Escolta les 4 audicions i classifica-les tenint en compte el gènere. Has de consultar els teus apunts. 2. Indica les principals diferències tenint en compte els instruments, tempo o velocitat, dinàmica(intensitat), estil, estructura, etc. 3. Explica quina de les 4 t'agrada més i per què. 4. Busca informació sobre J. S. Bach i pren nota. 5. Busca i escolta música d'aquest compositor. Després d'escoltar alguns temes seus anota a la llibreta un que t'hagi agradat.

I ara, a tocar! Us proposo interpretar-la amb flauta
Clica en aquest enllaç per a accedir al wix

Jazz

 

És un estil popular que va néixar entre finals del s. XIX i principis del s. XX al sud-est dels Estats Units. En concret, en la zona del Delta del Mississipí. La ciutat de Nova Orleans és considerada com el bressol del Jazz. Els seus creadors van ser els afroamericans, principalment els descendents dels esclaus portats des d'Àfrica en els segles anteriors.


Què caracteritza al Jazz?

    1. Gran importància del ritme.

    2. La improvitsació que fa cada interpretació única i irrepetible. Al contrari de la música occidental, el Jazz no s'escriu.

    3. El swing, o balanceig, que s'aconsegueix no recolzant el tempo en els temps principals dels    compassos. Utiliza síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.

     4. La sonoritat personal i expressivitat dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Els    instruments imiten el so, el color i les inflexions de la veu. I al contrari, trobarem l'escat, imitació  dels instruments per part de la veu utilitzant tot tipus d'onomatopeies.

    5. L'estil responsorial (call and response), o repetició d'una frase musical que acaba de produir-    se. L'efecte crida-resposta.

    6. Una agrupació instrumental, Banda de Jazz, pròpia, formada per una secció rítmica i una altre     melòdica.

                   Secció melòdica                               Secció rítmica
                   Clarinet                                             Contrabaix (en pizzicato)
                   Trompeta                                           Bateria
                   Trombó    
                   Saxofon (posteriorment)    

        El piano i la guitarra també en formen part molt sovint i poden estar en qualsevol de les dues seccions.            

Escolteu aquesta versió del famòs  "When the saints go marching in" . Tots els instruments van fent la seva improvisació, veu femenina inclosa!

           
A classe hem vist que les bandes sonores de Disney són sovint un tresor musical. Aquí també el Jazz està present:
                                     

En el tema "A cat jazz" dels Aristogats, fins i tot ens expliquen les característiques del jazz a través de la lletra. Mira de reconèixer-les i apuntar-les al teu dossier.

BREU HISTÒRIA DELS AFROAMERICANS

Us deixo alguns dels moments més significatius de la història d'aquest col·lectiu per recordar el que ja hem explicat a classe:

   1. Comerç triangular. Ruta comercial establerta a l'Oceà Atlàntic entre els continents europeu,         africà i americà. La principal "mercaderia"que sortia d'Àfrica eran esclaus negres. És el que es    coneix com a tràfic d'esclaus. Aquesta pràctica abominable va ser habitual entre els s. XVI-XIX




Afegeixo el vídeo que van veure a classe amb 2 escenes de la pel·lícula "12 anys d'esclavitud"

                                         

                                       

  2. Guerra civil americana o guerra de Secessió (1861- 65) Abans del final de la guerra A. Lincoln   va abolir l'esclavitud (1863),  però no va tenir efectes fins el final de la guerra.

                                


  3. El moviment de lluïta pels drets civils dels afroamericans, 100 anys desprès de l'abolició de    l'esclavitud, aquest moviment organitza la Marxa sobre Washington (1963). El líder més significatiu fou Martin Luther King.

4. Finalment,  l'elecció de Barak Obama com a primer president afroamericà al 2008 és un fet      remarcable. 

Let's play along!

clica aquí per accedir a la partitura i acompanyament

LES ARRELS DEL JAZZ

1. Work-songs, o cançons de feina. Són cants col·lectius improvitsats durant la feina i que probablement volian fer que aquesta fos més lleugera. No hi ha instruments, però sovint les mateixes eines de treball es converteixen en instruments de percussió. Té un caràcter repetitiu i monòton i segueix l'estil responsorial. Un treballador (solista)canta una frase, repetida a continuació per la resta (cor)

2. Gospel, de l'anglès God Spell (paraula de Déu) o evangeli. Són cants religiosos interpretats a les esglèsies. També té un estil responsorial, però el caràcter és molt més animat i s'acompanya d'instruments.

Us deixo el vídeo que van veure a classe i que ens dona una idea de com van aparèixer aquests cants. Fixeu-vos com l'ambient va "in crescendo" i l'expressivitat dels intèrprets:

"Roll Jordan roll" de "12 anys d'esclavitud"

I la lletra per cantar-la a classe o a la dutxa:

Roll Jordan roll,

my soul ought to rise in heaven, Lord

for the year when Jordan rolls,

aleluya!

També us deixo una magnífica interpretació del rei del Jazz, Louis Armstrong, Posa la pell de gallina

"Nobody knows the trouble I've seen"

I per últim una escena de la pel·lícula " El color púrpura" amb una magnífica interpretació de Gospel. Atenció, a cavall sentim també un tema de blues!

Per què els afroamericans se senten tan atrets per aquests tipus de cants? Us proposo escoltar atentament la següent peça "Go down Moses" que interpretarem a classe.Para atenció a la lletra i explica les teves conclusions al dossier.

3. Blues. Si el Gospel és considerada la música de Deu, del Blues s'en diu que és "la música del    diable".
Extra-musicalment fa referència a  un estat d'ànim de melanconia o depressió. L'intèrpret canta o toca per alliberar-se  del blues. Té un caràcter doncs, trist, lent i amb una mica d'ironia. En un principi les interpretava un solista, però aviat es va acompanyar amb harmònica, guitarra o piano.

Pel que fa a l'estructura té forma estròfica, cada estrofa formada per 3 versos de 4 compassos cadascuna. És a dir, 12 compassos per estrofa, amb ritme quaternari. Tenim a més una seqüència d'acords, la roda de blues, que acompanya a l'estrofa:

                           I         I        I      I       (1r vers)
                           IV      IV     I      I       (2n)
                           V       IV     IV   V      (3r)

La sonoritat blues ve donada per les anomenades notes blues, 3ª, 5ª i 7ª de l'escala rebaixades un semitó.

I per què s'en diu música del diable? Si el Gospel es canta a les esglèsies, el Blues sovint té com a escenaris els bars i els carrers. A més els temes tractats són la vida quotidiana dels negres americans: marginació, pobresa, solitud, alcohol, prostitució,.. No oblidem, que malgrat ser lliures la seva vida no serà un camí de roses.

Escolta aquest tema interpretat a la pel·lícula "El color púrpura"

LA RUTA DEL JAZZ

1. Els principis: estil New Orleans

També conegut com a estil Dixieland, nom que es dona al territori dels estats del sud.
Les primeres orquestres de jazz amb músics negres apareixen cap al 1890, però serà una orquestra formada íntegrament per blancs la que farà les primeres gravacions l'any 1917: Original Dixieland Jazz Band, autodenominats els creadors del Jazz.

CARACTERÍSTIQUES 

            ●De 6 a 9 músics. 

            ●Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria
                     -bateria: ritme molt marcat ornamentat amb redobles. Els accents rítmics encara                                     es produeixen en els temps forts del compàs (1 i 3).
            ●Secció melòdica: trompeta, clarinet i trombó
                    -trompeta: melodia principal
                    -clarinet: contrapunt improvisat en la tessitura aguda
                    -trombó: veu greu improvisant per sota de la melodia, utilitzant normalment glissandos.
            ●Improvisació col.lectiva. 

Al barri de Storyville es concentraven els músics de jazz acompanyats per l'alcohol, joc i prostitució.

2.CHICAGO:anys 20

El tancament d'Storyville, el final de la primera guerra mondial i la industrialització van afavorir la migració d'afroamericans a les ciutats del nord. En els locals de la ciutat de Chicago és on es va poder escoltar el veritable estil Nova Orleans i on van actuar els seus grans representants, entre els quals destaquem king Oliver i la Creole Jazz Band, Louis Armstrong i els Hot Five (més tard els Hot Seven)...
També als anys vint són els anys del blues clàssic, amb la seva millor representant Bessie Smith (1895-1937), coneguda com “l’emperadriu del jazz” . Bessie cantava les realitats de la misèria, la presó, els amors impossibles...És també l’època dels primers grans solistes: Louis Armstrong i Duke Ellington.

 CARACTERÍSTIQUES 


            ●De 6 a 9 músics, encara que algunes orquestres sobrepassaven els 10.
           
            ●Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria

            ●Secció melòdica: Trompeta, clarinet, trombó i, per primer cop, saxo.

            ●Improvisació individual: Predomini dels solistes per damunt del conjunt.

            ●Pulsació rítmica en els temps febles. Es desplacen els accents rítmics cap als  temps 2 i 4 del compàs.

3. EL SWING, L'ÈPOCA DAURADA 

En els anys 30 es va derogar la prohibició de l’alcohol en Estats Units. Aquest fet, unit als èxits i la popularitat de formacions de músics blancs com Benny Goodman o Glenn Miller, va contribuir a que el jazz poguera perdre la qualificació de música marginal.

En aquesta dècada es produeix una nova emigració dels músics, però aquesta volta cap a Nova York, on confluirà tant la música de l’Estil de Nova Orleans com la música a l’Estil de Chicago. El resultat d’aquesta mescla donarà lloc a un nou estil, el Swing. Aquest estil representarà el major èxit comercial del jazz, ja que es tracta d’un estil molt pròxim a la música de ball, de la comèdia musical i del cinema. Un estil que en definitiva és molt més proper a la gent. Aquest estil tindrà el seu reflex en les Big Bands, que seran agrupacions que representaran l’ordre i la disciplina musical deixant només a la improvisació els sols. Les Big Bands més famoses seran les de Count Basie i la de Duke Ellington.

D'aquesta època són també grans vocalistes o jazzwomen com Ella Fitzgeral i Billie Holiday.

CARACTERÍSTIQUES

• Big bands, entre 12 i 16 músics amb gran importància dels solistes. Aquests es posen drets per tocar.                                                    

          Secció rítmica: bateria, contrabaix, guitarra, piano.                                                                                       Secció melòdica: vent metall per una banda, i vent fusta per l'altre.

• Més instruments i també major complexitat que fan perdre improvisació. Es fa necessària la figura del director arranjador d'orquestra.
• Estil riff: frases de pregunta resposta.
• És música dirigida al ball: lindyhop.  

Des de Nova York i també gràcies als soldats nordamericans que arriben a Europa durant la 2ª guerra el Jazz arriba a Europa.

Les millors bandes d'aquesta època: Benny Goodman (clarinet)
                                                       Glenn Miller (trombó)
                                                       Count Basie (piano)

Us deixo els següents vídeos per apreciar les explicacions.
En aquest primer escoltem el tema "Sing, sing, sing" de Benny Goodman a la pel·lícula "Els rebels del Swing". Fixa't com ballen lindyhop!

Us he volgut deixar altre vídeo del mateix tema en que es pot apreciar millor la interpretació dels músics:

L'orquestra de Glenn Miller interpretant "In the mood"

Count Basie al piano amb la seva orquestra:

El cine també es va fer eco d'aquesta moda. Escoltéu aquesta divertida escena de "Con faldas y a lo loco"

L'hora de les vocalistes:
La gran Ella Fitzgerald interpretant "One note samba" un magnífic exemple d'scat!

I acabem amb la veu de Billie Holiday interpretant "Strange fruit". Recorda, aquesta cançó, a més del seu valor musical, ens ofereix un testimoni punyent.

Strange fruit was origionaly a poem writen by a Jewish school teacher, Abel Meerpool, after seeing a photograph of a lynching in a civil-rights magazine. The photo was a shot of 2 black men hanging from a tree after they had been lynched in Marion, Indiana on August 7, 1930. The two men are the "Strange Fruit."

4. EL BE-BOP

El be-bop va ser la primera gran revolució estilística que va viure el jazz, i fins avui, la que majors conseqüències ha tingut i segueix tenint. La crisi que segueix a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) fa que les grans orquestres desapareguin i es formin grups més reduïts: els combos.

El be-bop és un rebuig del comercial swing, que intentarà buscar noves sonoritats i noves harmonies (utilitzant acords mai utilitzats fins llavors) que suposaran una ruptura amb el jazz. Sorgeix també com a protesta dels músics negres contra els blancs intentant tornar una mica a l'essència del jazz. Pensaven que el mercat i els blancs havien acabat amb el veritable Jazz.

CARACTERÍSTIQUES

1. Deixa de banda la regularitat de fons de la bateria, que es converteix en un instrument autònom dins del conjunt: això fa que el be-bop sigui només per escoltar i no per ballar.

2. Els instruments toquen les frases a una velocitat tan ràpida que s’elimina qualsevol comparació amb la veu negra. Així es demostra la gran habilitat tècnica dels intèrprets. I també requereix més esforç intel.lectual per part de l'oient.

3. Les improvisacions vénen emmarcades pel tema principal, presentat a l’uníson a l’inici i final de la peça, generalment tocat per trompeta i saxofon.

4. El piano té un paper més percutiu, és a dir rítmic.

5. Grups reduïts: combos. La jam session és el marc ideal d'actuació.

Els representants més importants: Charlie Parker, ( de sobrenom, "bird") amb el seu saxo , Dizzy Gillespie amb la seva trompeta, Thelonius Monk i el seu piano.

5. COOL

Apareix als anys 50 i, fugint de l'estil frenètic del Be-bop, busca un caràcter relaxat, sobri, lleuger i fresc, com el seu nom indica, tranqui. El principal representant és el trompetista Miles Davis. Us deixo el tema "Ascenseur pour l'échafaud".

6. JAZZ FUSSIÓ

Amb ritmes llatins, rock, flamenc...

"Mediterranean sundance" amb Paco de Lucía, Al Di Meola i John McLaughlin:

"Manteca" amb Dizzie Gillespie:

7.  FREE JAZZ

Prima la llibertat per improvisar fugint de la tonalitat. Es toca el que es vol quan es vol, tot val. Us deixo un tema del seu representant Ornette Coleman.

EL JAZZ A LA MÚSICA CLÀSSICA

Debussy, Satie, Stravinsky, Gershwin... han estat alguns dels músics clàssics que han incorporat el jazz a les seves composicions.

Mireu aquest video de la Pantera Rosa!

Us deixo finalment un enllaç amb un documental magnífic: "Jazz, la música del diablo"

LOS ESQUELETOS

A la classe de música també celebrem Halloween! He elegit aquesta cançó popular que a més de ser molt fàcil es pot cantar i ballar. Espero que us agradi!                                                                  

Clica aquí i trobaréu el wix que ha fet la professora MªJesus Camino.

EL VIOLÍN ROJO

Després de veure la pel·lícula farem un treball més extens. Us deixo 2 enllaços a dos articles que necessites llegir. A continuació trobarás el qüestionari:

Article "Los Stradivarius del rey"

"La belleza pasa desapercibida"

 Mira l'article "Joshua Bell al metre":

"EL VIOLÍ VERMELL" 

Director: François Girard

Guió: Don McKellar i François Girard

Música: John Corigliano

Solo de violí: Joshua Bell

Orquestra: Philarmonia Orchestra, dirigida per Essa-Pekka Salonen

Any: 1998

"QÜESTIONARI"

1. Explica la diferència entre música diegética i musica incidental. A continuació posa un exemple de cadascuna a la pel·lícula.

2. Què és un luthier?

3. En quin personatge real està basat el protagonista de la primera història?

4. Cita el temps i el lloc on estan ambientades les 5 històries

5. Quina escena es repeteix al llarg de la pel·lícula? Per què?

6. Quin és el veritable personatge de la història?

7. Per què el personatge de la "bruixa" apareix intercalat entre escenes?

8. Què és un mecenes? En quina història són importants?

8. En quin famós personatge real està basat el personatge de Frederick Pope? Quins elements característics del Romanticisme es destaquen? Quin és l'origen de la paraula música?

9. Durant la quarta història el violí es considera un instrument perillós. Per què?

10. Quins personatges coincideixen a la subhasta?

11. Què és un leiv-motiv? Quin és el que apareix a la pel·lícula?

12. A l'article del diari "Los Stradivarius del rey" es parla d'un secret sobre la composició dels Stradivari. Aquest fet sembla inspirar la imaginació del director  de la pel·lícula. Explica-ho.

13. El luthier  Maurice té un dilema al final de la pel·lícula. Quin és? Com es resol? Per tu, ha estat un final feliç? Raona les teves respostes.

12. Opinió personal.  Pots fer alguna referència a la història de Joshua Bell.(80 paraules mínim)

INTRODUCCIÓ AL LLENGUATGE MUSICAL: L'ALTURA

 El so té 4 qualitats.




Ara que ja coneixem les qualitats del so, aprendrem a representar-les en una partitura. La partitura és el conjunt de signes que utilitzem els músics per escriure la música.

1. L'ALTURA

El pentagrama (del grec penta, "cinc", i gramma, "línia") és el lloc on s'escriuen les notes i tots els altres signes musicals.

 

La clau és un símbol que s'escriu al principi del pentagrama i ens permet identificar les notes musicals.

Hi ha diferents tipus de claus:

• La clau de sol es fa servir per a melodies agudes. La clau de sol en segona es comença a dibuixar en la segona línia, i dóna nom a la nota que hi ha a la segona línia: és el sol (d'aquí el com de la clau). A partir d'ella les notes segueixen l'ordre ascendent de l'escala cap a munt i descendent cap avall. Vegem-ho. 

• Primer ens hem de fixar que hi ha unes notes que s'escriuen en les línies i unes altres en els espais. Hi ha cinc línies (de la u a la cinc de baix cap a dalt) i quatre espais (de l'u al quatre de baix cap a dalt). Fixem-nos en les notes que s'escriuen en els quatre espais i les que s'escriuen en les cinc línies.
• Les línies addicionals són unes línies curtes que afegim al pentagrama quan volem cantar o tocar notes molt agudes o molt greus.
• La clau de fa es fa servir per a melodies greus. Aquest curs no l'estudiarem.

A internet pots trobar molts tutorials que t'explicaran de nou la lectura de notes. A continuació et deixo alguns que us poden ser útils:

Us deixo algunes propostes per conèixer el llenguatge musical d'una manera divertida a través de jocs.

MELODIA: PUJA O BAIXA?
https://aprendomusica.com/const2/50updown1/game.html
https://aprendomusica.com/const2/52updown2/game.html

APREN A DIBUIXAR LA CLAU DE SOL
https://aprendomusica.com/const2/13dibujaclavesol/game.html

PENTAGRAMA: LÍNIES I ESPAIS
https://aprendomusica.com/const2/45lineasyespacios/game.html

LECTURA DE NOTES
https://aprendomusica.com/n-03atrapanotas.html

TOCA EL PIANO AMB EL TEU ORDINADOR
https://aprendomusica.com/const2/54melodymaestro1/game.html

Per practicar amb línies addicionals:

http://externo.lenguajemusicaldefatima.es/lineas%20adicionales/lineas%20adicionales/lineas_adicionales.html