miércoles, 22 de junio de 2016

Musica medieval

MÚSICA RELIGIOSA MEDIEVAL

1.EL CANT GREGORIÀ


Resultat d'imatges de canto gregoriano


El cant gregorià és el cant oficial de l'església durant l'Edat Mitjana. Deu el nom al Papa Gregori I el Magne. Ell no va composar cap cant, es va limitar a dictar les normes que devia seguir la música cantada a les esglésies de la cristiandat. Aquests cants, ja existents prèviament, es van reunir en "L'Antifonari del Papa Gregori". Es correspon aproximadament amb el període pre-romànic i romànic.


Resultat d'imatges de romanic


CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA GREGORIANA

La música gregoriana és fàcilment identificable, ja que segueix uns punts molt fàcils de reconèixer.

  • És un cant monòdic, a una sola veu, normalment d'homes
  • És a capella, cant vocàlic, sense instruments
  • És cantat en llatí
  • Té ritme lliure, lligat al text i als seus accents
  • la melodia evoluciona sense brusquedat
  • Sovint s'alternen les veus de solista i cor
A més podem afegir que no es coneixen els autors de les músiques, ja que l'home es deu a Déu, i els seus actes no són per a ell sinó per a Déu. També direm que la música acosta a Déu, no és per gaudir-ne l'home. Són doncs, composicions anònimes.

Tot això dona aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.


Escolta el vídeo a continuació. Pots seguir el text amb la notació d'aquella època.    
             
                                                 "Viderunt Omnes"





2.NAIXEMENT DE LA POLIFONIA

Cap a finals del s. XI els monjos semblen avorrits de cantar sempre les mateixes cançons i de la mateixa manera. Comencen a experimentar introduint canvis en les melodies gregorianes. Bàsicament, afegeixen altres veus. Passem de la textura monofònica a la textura polifònica.

Primer, d'una forma molt senzilleta. Escolta la creació del mestre Leonin:

Escolta la versió que el mestre Perotin va fer del cant "Viderunt Omnes" que has escoltat abans. Quantes veus la interpreten?

Tots dos, Leonin primer  i  Perotin després, van treballar com a compositors a l'escola de Notre Dame de Paris. Els millors músics, però també arquitectes, escultors, pintors i demés artistes van acudir a la ciutat de Paris per a assistir a la construcció de la seva magnífica catedral. Ja estem al període gòtic!

Resultat d'imatges de notre dame paris



LA MÚSICA PROFANA: TROBADORS I TROBAIRITZ


                      Resultat d'imatges de occitania trobadors

 A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc que esdevé especialment rica a Occitània. Si tenim en compte els testimonis que s'han pogut recuperar, aquell territori destacà, al segle XII, per un bon nombre de trobadors que, com en altres indrets, feien composicions poeticomusicals en què l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, que eren conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses -sovint dedicades als seus amants- que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal

Sàpiens, núm. 6 (abril 2003)

L'amor cortès i les trobairitz

Al segle XII s'escrivien tractats d'amor i els trobadors i les trobairitz cantaven l'amor cortès. L'amor cortès, nascut als castells occitans al segle XII, expressa una relació totalment nova entre l'home i la dona. En contrast amb l'ambient brutal de les guerres feudals neix un entorn cultural de música, poesia i jocs que s'havia anat forjant a l'interior dels castells per influència de les dones.

Es van suavitzar els costums sexuals de manera que l'home va admetre la possibilitat d'un interval entre el desig i la satisfacció, interval en què s'inclou el plaer dels sentiments, és a dir, l'amor cortès. L'amor cortès neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe. La majoria de trobadors eren membres de la noblesa, així com les dames i cavallers a qui canten. De totes maneres, per mimetisme, altres grups socials van tendir a imitar els costums de la classe dominant. La dona cantada i estimada pel poeta cortès és una dona noble, casada amb un senyor noble. El fet, però, que sigui casada no atura l'amant i per això l'amor cortès és normalment un amor adúlter sota aparença d'amor platònic.

Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien per interessos polítics o militars de les dues famílies. Els sentiments no comptaven en les unions feudals, de manera que sovint l'amor s'expressava fora del matrimoni. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L'amor, doncs, és perillós.

 Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la senyora i l'amant es declara el seu vassall. El joc de l'amor cortès entra en l'ideal cavalleresc de manera que el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que ella li ha donat i lluita per ella per tal d'obtenir una paraula o un gest de reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Eloi Biosca, Marta Sancho i Teresa VinyolesViure en un castell de la frontera: passeig virtual pels segles XI i XII (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2000)

Eu l'am mais que nula ren que sia...

Comtessa de Dia
Eu l'am mais que nula ren que sia
mas lui no-m val merces ni cortezia
ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens
qu'atressi `m sui enganada e traia
com degr'esser s'eu fos dezavinens

Voldria tenir el meu cavaller...

Comtessa de Dia

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.


 Berenguer de Palou va ser un trobador català. "Tant mabelis" és una de les cançons que es conserven d’aquest músic i que estem treballant a classe.

Aquí teniu l'enllaç amb el wix per anar practicant també a casa. Recordeu que amb el noteflight podeu canviar la velocitat

http://musicaade.wix.com/tantmabelis


I aquí una versió que m'agrada més:






 Un dels instruments habituals de aquesta època i que sentim en aquesta versió és la viola de roda. Ens recorda bastant a un instrument que també hem conegut a classe, el sitar de la Índia. Tot plegat, dóna a aquesta peça un aire molt oriental, típic d'aquesta època de gran intercanvi i riquesa cultural.


 Resultat d'imatges de viola de roda    Resultat d'imatges de sitar


Resultat d'imatges de cantigas de santa maria ALFONS X

                 

Recull de 427 cantigas (poesies cantades de trobadors) del segle XIII que formen el cançoner religiós medieval.

Escrites en galaic-portuguès (llengua poètica utilitzada pels trobadors) durant la cort d'Alfons X, el tema principal de les Cantigas són els miracles de la Verge i la seva veneració.
No es coneix l'autoria de tots els càntics, però se sap que el propi Rei, impulsor de la cultura i gran poeta, va composar alguns d'ells i els va recopilar.

Cliqueu aquí trobareu l'acompanyament i un parell de videos
A continuació us deixo la partitura que hem aprés a classe amb l'acompanyament Orff i la lletra..  



No hay comentarios:

Publicar un comentario