Observa la força expressiva dels primers 40' d'aquesta cançó, fins que entra la corda... Els primers 40 segons són exemple de monodia.
2. POLIFONIA
En una textura polifònica les diferents veus, segueixin o no el mateix ritme, es mouen de forma independent. És la textura més densa i més complexa de seguir perquè hi ha diferents presències rellevants que se succeeixen al mateix temps. Tradicionalment també se l’ha anomenat ‘textura contrapuntística’, fent referència a la tècnica compositiva més estesa en la música culta a l’Europa de l’època moderna.
3. HOMOFONIA
L’homofonia és una textura densa però diàfana, en la que diferents veus transcorren, més o menys, al mateix ritme.
4. MELODIA ACOMPANYADA
Es comença a utilitzar molt a partir del s XVII, durant el Barroc i és també probablement la textura més habitual en la música moderna occidental, i engloba bona part dels estils que escoltem al dia a dia. Hi ha una melodia principal, i un acompanyament al darrera. El més habitual, però, serà trobar-la combinada amb altres textures. En aquesta categoria hi podem trobar des d’una melodia acompanyada amb un bordó o un instrument de percussió, passant per un tema de rock, o en un passatge simfònic. Aquesta textura, de base tonal, és molt agraïda a la nostra oïda occidental. Sentim que comprenem la música. Sol haver-hi un focus clar on prestar l’atenció i un acompanyament coherent amb la resta.
Al següent exemple, la melodia principal està interpretada per la veu, i en 2n pla hi ha l'acompanyament del piano:
Observa atentament el següent esquema:
Exemple de monodia:
Contrapunt:
Homofonia:
Melodia acompanyada:
Aquí tens alguns enllaços per practicar:
