Titànic

                                        




Tal i com molts heu demanat comencem a tocar el tema principal de la pel·lícula "Titànic" del compositor James Horner.
En una altre entrada d'aquest blog ja hem parlat de la música celta, en especial dels instruments. Ara parlarem d'altres aspectes, com la dansa.
A la pel·lícula, el protagonista masculí és irlandès. Irlanda és el bressol de la cultura celta o gaèlica. El compositor troba en aquest fet l'excusa perfecta per crear una banda sonora inspirada en aquesta país, tant el tema que interpretarem "My heart will go on", com la dansa que us poso a continuació:

                                          
                                        

Activitat 1. Contesta al teu quadern:
     - Quins instruments reconeixes?
     - Indica el tempo, el ritme i el compàs.
     - Indica el caràcter de la música fent servir diferents adjectius.
     - Coneixes altres regions al món amb cultura celta? Quins?
     - Busca imatges representatives de la cultura celta i fes un dibuix alteu quadern.
 
Arram de la pel·lícula, es va posar de moda aquest tipus de música En aquest video apareix la companya "Titanic Dance " promocionant el seu espectacle:

I ara ja la partitura per copiar al quadern i començar a tocar:

Activitat 2 Observa la partitura i realitza els següents exercicis al teu quadern:
               - Copia la partitura.
               - Escriu el nom de les notes i indica les pulsacions tal com hem fet en altres ocasions.
               - Quants compassos dura la peça?
               - Quin ritme té la peça? Com està indicat?
               - En quantes  frases està dividida la peça? Com es separen?
               - Quants compassos dura la primera frase? i la 3ª i 4ª?
               - Hi ha repeticions? Explica quines són.
               - Què vol dir la doble barra precedida per 2 punts?
               - Quina és la figura més llarga? I la més curta?
               - Quina és la nota més aguda? I la més greu?



clica aquí per accedir a l'acompanyament

Adeste Fideles

Ens apropem al final de trimestre i a les festes de Nadal. Aquí us deixo una nadala tradicional del s. XVIII. La tocarem amb flautes.






Cliqueu aquí per accedir al wix

LA FLAUTA DOLÇA O DE BEC

LA FLAUTA DE BEC PERTANY AL GRUP DE LES FLAUTES RECTES.  ÉS DE LA FAMÍLIA DE VENT-FUSTA I ELS SEUS ANTECEDENTS ES REMUNTEN A LA PREHISTÒRIA. Ja en el paleolític existien flautes fetes d'os. cultures com l'egípcia o la grega poseïen flautes rectes de canya o flautes de pan.  Ara bé, per parlar de flauta de bec tal i com la coneixem avui ens hem de  remuntar a l'època medieval ( s. v-xv), procedent d'àsia. La major  part de la música que s'ha conservat per a aquest instrument  és dels s. xv al xvii, es a dir del renaixement i barroc. en aquesta  època trobem ja famílies senceres de flautes. Clica en aquest enllaç per conéixer també els principals membres de la família A la següent fotografia tens tota la família, diria que no falta ningú! És la Royal Wind Music, una  agrupació de flautes dolces especialitzada en música del Renaixement (s.XV-XVI a Europa). Està  formada per músics de diferents països i té la seva seu a Holanda. I aquí teniu alguns dels vídeos que hem vist a classe: FLAUTES DEL MÓN Hi ha moltes més flautes, a més de la flauta dolça. Aquí tens alguns exemples:  flauta de pan o zampoña flauta travessera ocarina Tin whistle o flauta irlandesa Saps per què li diem flauta de pan? Però bé, la que aprendrema a tocar és la flauta de bec soprano, o sigui que comencem a mirar com funciona. És un tub, generalment de fusta, que conté a l'extrem un bec o embocadura que s'adapta  als llavis de l'instrumentista. Té un forat estret i rectangular a la part superior amb un  bisell perquè xoqui el corrent d'aire, sortint part del doll a l'exterior i l'altre es dirigeixi amb força  a dins del tub. El cos de la flauta de bec, que fa la funció de caixa de ressonància, és un tub obert amb 8 forats,  set a la part anterior i un a la posterior. Quan més forats es tapen més llarg és el recorregut de  l'aire i per tant més greu és el seu so. També trobem flautes de plàstic, bany, metall, terrissa... tot i que la majoria són fetes de fusta. DIGITACIÓ DE LA FLAUTA ALEMANA Com tractar l’instrument Cal muntar i desmuntar suaument Abans de bufar s’ha d’escalfar el cap i el cos amb les mans, i el bisell amb l’alè. Si s’embussa cal posar un dit al bisell (compte no fer-ho amb l’ungla !!) i bufar sense por pel canal. No mosseguis el bec amb les dents Desar-la sempre dins l’estoig i no deixar-la mai al costat d’una estufa o radiador, ni a raig de sol.  Col·locació mà esquerra a dalt (polze, índex, mig i anular) mà dreta a baix (polze, índex, mig, anular i petit) el bec es recolza al llavi de baix ( no a les dents ) La flauta se sosté amb el polze dret Esquena recta quan toquem drets i quan toquem asseguts Quan respiris, no aixequis les espatlles Nota com es mou el diafragma Per poder fer aguts cal bufar una mica més, obrir una mica el forat del darrere i doblegar suaument el polze esquerre, posant l’ungla dins el forat, sense prémer. No aixequis el canell . Per fer el greus cal bufar suau i tapar els forats sense fer força. Passeja els dits pels forats, ressegueix les vores de cada forat. Per tapar un forat no cal prémer, n’hi ha prou amb cloure’l molt suaument perquè no s’escapi l’aire. No moguis el canell ni el polze dret. En algunes ocasions convé col·locar el dit petit de la mà dreta entre els forats 6 i 7 per ajudar al sosteniment de la flauta.

barcarolla

        Bon dia, estrenem el curs amb una peça molt maca i popular: la Barcarola de Jacques Offenbach. Aquells que no heu tocat mai la flauta no us espanteu, és ben fàcil.

     

La peça forma part de la banda sonora de la pel·lícula "la vida és bella". Aquí teniu una de les seqüències en que apareix:

I l'enllaç per poder practicar a casa:

http://clasesdemusicaeso.wix.com/barcarola