MÚSICA PEDRAFORCA: TEXTURES MUSICALS

La textura musical és una metàfora. La música no podem tocar-la. Quan parlem de textura en la música ens referim a un dels patrons en el quals organitzem el so, i té a veure en la manera en com combinem els diferents elements musicals, les melodies, els instruments o els acompanyaments musicals.

TEXTURES BÀSIQUES

1. MONODIA

Una textura és monòdica quan tant sols hi ha una veu o melodia que sona. Poden ser vàries persones cantant, però si canten la mateixa melodia és monodia. És la textura més senzilla i obliga a qui escolta en concentrar-se en els matisos de la veu o de l’instrument. És una textura tan simple com íntima i té un gran poder de seducció. Algú cantant a la dutxa o una peça per a flauta sola, seria un bon exemple de monodia. En els llibres, sovint trobem el cant gregorià com a exemple de monodia; quan s’interpreta, es busca un so unificat, pur, com si el cantés una sola persona.

Observa la força expressiva dels primers 40' d'aquesta cançó, fins que entra la corda... Els primers 40 segons són exemple de monodia.

2. POLIFONIA

En una textura polifònica les diferents veus, segueixin o no el mateix ritme, es mouen de forma independent. És la textura més densa i més complexa de seguir perquè hi ha diferents presències rellevants que se succeeixen al mateix temps. Tradicionalment també se l’ha anomenat ‘textura contrapuntística’, fent referència a la tècnica compositiva més estesa en la música culta a l’Europa de l’època moderna.

3. HOMOFONIA

L’homofonia és una textura densa però diàfana, en la que diferents veus transcorren, més o menys, al mateix ritme.

4. MELODIA ACOMPANYADA

Es comença a utilitzar molt a partir del s XVII, durant el Barroc i és també probablement la textura més habitual en la música moderna occidental, i engloba bona part dels estils que escoltem al dia a dia. Hi ha una melodia principal, i un acompanyament al darrera. El més habitual, però, serà trobar-la combinada amb altres textures. En aquesta categoria hi podem trobar des d’una melodia acompanyada amb un bordó o un instrument de percussió, passant per un tema de rock, o en un passatge simfònic. Aquesta textura, de base tonal, és molt agraïda a la nostra oïda occidental. Sentim que comprenem la música. Sol haver-hi un focus clar on prestar l’atenció i un acompanyament coherent amb la resta.

Al següent exemple, la melodia principal està interpretada per la veu, i en 2n pla hi ha l'acompanyament del piano: