1. ELS ANTECEDENTS

L’Antiguitat

L'ésser humà s'ha preocupat sempre per captar i representar el moviment. Els animals

amb moltes potes que els prehistòrics pintaven a les cavernes demostren aquest fet.

porc senglar amb 8 potes a les pintures rupestres d'altamira

Coves d'Altamira i de Morella

Altres representacions plàstiques narratives estan presents a l’antiguitat (Egipte, Persia, Grècia, Roma…) A la Columna de Trajano es narra de forma visual la conquesta de la Dacia per l’emperador romà.

Ombres xineses

Neixen a l’illa de Java sobre l’any 3000 a.c., són de les primeres expressions de l’afanyde l’ésser humà per reproduir el moviment sobre una pantalla. Aquest recurs, va ser inicialmentconcebut com un joc infantil i més endavant va donar vida al teatre d’ombres, que més tardes va popularitzar a Alemanya i a França on a finals del segle XIX es van convertir en espectaclesque s’oferien en els cabarets parisencs.

Càmera obscura

Aquest aparell òptic va ser l’element més important per l’aparició de la fotografia. Inicialment

va ser un una eina d’estudi astronòmic i després va tenir altres aplicacions artístiques.Es tracta d'una habitació o una caixa completament buida i fosca on la llum exterior només

penetra per un petit forat situat a la paret o en un dels costats de la caixa. El raig de llum que

entra des de fora projecta a la paret contrària de la caixa o cambra la imatge exterior més petita,

invertida, i amb els seus colors naturals.

"La jove de la perla"

La llanterna màgica

Aquest instrument òptic, que l’astrònom holandès Christiaan Huygens va donar a conèixer a mitjans

segle XVII, permetia projectar en una pantalla, en una sala a les fosques, imatges fixes o animades.

Eren imatges pintades sobre vidre que es podien animar mitjançant mecanismes enginyosos.

La llanterna màgica va ser molt popular fins que va aparèixer el cinema.

Cronofotografia

Un invent capital apareix al segle XIX: la fotografia. Per primera vegada, era possible d'impressionar

i de guardar una imatge del món que ens envolta. Però alguns fotògrafs no es van conformar amb les

imatges fixes i van assajar amb la fotografia d'objectes en moviment, com ara Muybridge. Fins i tot,

un d'ells, Marey, va arribar a emprar una mena de fusell fotogràfic capaç de captar les diferents fases

d'un moviment.

El galope de Daysy, Muybridge, 1876
Mujer bajando una escalera
Mujer bajando una escalera, Muybridge

El cinetoscopi i el cinematògraf

De tots aquests invents, el cinetoscopi del nordamericà Thomas Alva Edison i el cinematògrafdels germans francesos Louis y Auguste Lumière són els que més clarament haurien d’evolucionar cap al cine modern.

En moltes sales de diversió s'instal·laren els anomenats cinetoscopis d’Edison, caixes que contenien

una sèrie de bobines que permetien veure una pel·lícula... individualment. I és que el famós inventor

es va negar a projectar-la sobre una pantalla perquè creia que la gent no s'interessaria pel cinema.

Quan equivocat va estar, com el temps va arribar a demostrar...! La invenció del cinema -però- no pot

ser atribuïda, específicament, a ningú. Va ser el resultat d'una sèrie d'invents de diferents persones.

El 1895, l’industrial de la fotografia Louis Lumièrè, aprofitant els avenços tecnològics de

l’època, va perfeccionar els aparells inventats per Marey, Reynaud i Edison, i va aconseguir

combinar de manera satisfactòria la projecció (la vella llanterna màgica de Huygens) i

l’obtenció d’imatges successives del moviment (la cronofotografia de Marey). La patent del

cinematògraf es va registrar el 13 de febrer de 1895 i la primera pel·lícula, "La sortie des

usines Lumière" (La sortida de la fàbrica Lumière), es va rodar el mes de març d’aquell mateix

any a Lió. La primera projecció cinematogràfica pública es va organitzar al Salon Indien del

Grand Café del Boulevard des Capucines de París, el 28 de desembre de 1895, i va fer

sensació: «Vam quedar tots bocabadats, estupefactes», va declarar Méliès. La projecció cronofotogràfica

o cinematogràfica va fer la volta al món ràpidament, com al segle XVII la llanterna màgica.

2. NAIXEMENT DEL CINEMA

Els germans Lumière

Es considera que el cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895. Aquell dia, els germansLumière van mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors del Salon Indien de París. En undels seus primers films, "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat", l'efecte d'una locomotora que semblava

sortir de la pantalla va ser enorme. L'aparell amb el qual ho aconseguiren el van anomenar Cinematògraf.

Havia nascut la cinematografia.

Al Saló Indi del Gran Cafè de París es van projectar deu pel·lícules. L’entrada costava un franc, un preu equivalent a quatre euros d’avui. Poc temps després ja hi anaven tres mil persones cada dia: quin èxit!

Però l'efecte sorpresa, clau en l'èxit inicial de les seves pel·lícules, va desaparèixer ràpidament. La progressiva pèrdua d'interés per aquest nou espectacle ser el resultat del cansament del públic davant del caràcter rutinari, repetitiu, monòton i poc imaginatiu del cinema dels Lumière. Els inventors del cinema l'abandonaren molt prest per dedicar-se a altres negocis. Semblava que Edison tenia raó en quant al futur del cinema com a espectacle de masses, però no per gaire temps.

Georges Méliès (1861-1938)

Però l'èxit inicial es va anar fonent pel cansament del públic. Les pel·lícules que veien sempre eren fetessobre moments quotidians, sobre la vida laboral o familiar. I va ser la màgia i la imaginació d'un altre home,Georges Méliès, que va salvar el cinema d'acabar com un invent més entre tants d'aquella època.

Méliès va fer realitat els somnis de les persones, en dur-los en les imatges que es representen en una pantalla.Per fi, la fantasia podia volar a través de la llum. Méliès es considerat el primer inventor de ficcions. És més, de laciència-ficció. "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de l'impossible" (1904) es troben entre les millorsmostres de l'inventor dels trucatges. Un dels més habituals era fer desaparèixer coses o fer-les aparèixer de nou.Uns altres eren la sobreimpressió d'una imatge sobre una altra, les dobles exposicions o l'ús de maquetes.

"Viatge a la lluna"

"A la conquesta del Pol"

La pel·lícula de Martin Scorsese "La invenció d'Hugo" (2011) és un homenatge al cine com a fàbrica de somnis. A través dels ulls d'un nen, descobrimt la història de Georges Méliès.

Alice Guy Blaché (1873-1968)

Va ser la primera persona que va fer del cine alguna cosa més que espectacle. La primera a comptar

històries que capturaven emocions i parlaven de la condició humana. Des de 1896, ella ja explorava la ficció i seia les bases del llenguatge cinematogràfic. Innovadora en muntatge, efectes especials i primers plans, va fundar una productora pròpia en un món d'homes i va rodar més de mil pel·lícules, des de drames fins fantasies, a França i Estats Units.

Ara bé, no la trobareu als llibres d'història del cine, tampoc en els nombrosos resums, vídeos documentals, etc. Mentre els noms dels germans Lumière i George Méliès es consagraven, el nom d'Alice s'esborrava, les seves pel·lícules s'atribuien a altres, i seu rol al cine quedava sepultat. Avui, tornar-li el seu lloc a la història és reconèixer que va inventar el cine narratiu, i que sense la seva mirada visionària, el setè art no seria el que és. Alice Guy Blaché: la dona que imaginà el cine quan altres només miraven. Una rebel relegada a un racó fosc entre aquests noms masculins que tothom celebra i repeteix.

Fundadora del que més endavant s'ha considerat la professió de productor executiu, també va fundar vàries productores a França i EEUU i rodà més de 1000 pel·lícules entre 1896 i la dècada dels anys 20, de les quals només queden un centenar. Moltes d'elles atribuïdes al seu home o figurant com a anònimes.

L'any 1902 fou també pionera en l'ús del primer sistema de sincronia entre imatge i so, el cronòfon. Al llarg d'un miler de pel·lícules, Guy explorà i conreà tots els gèneres, en un terreny verge, el de la narració cinematogràficaː westerns, comèdies, drames, pel·lícules de ciència-ficció, relat històric, narració fantàstica, sàtira...

"En 1897, Gaumont se dejó convencer por Alice y creó una división dedicada a la producción cinematográfica cuya dirección confió a la propia Alice con la única condición de que sus nuevas funciones no le impidieran seguir ejerciendo su trabajo de secretaria"

Alice va convèncer a Herbert, el seu marit, per fundar en 1910 la seva pròpia productora, la Solax Company, que pasaria a dir-se Blaché Features en 1913.

La pròpia Alice parlà en una ocasió, a una entrevista concedida en 1912, sobre la diferència que, segons ella, presentava la situació de la dona a França i als Estats Units:

"En Francia] mientras una mujer esté, como se dice, en su lugar, no recibe ningún reproche, pero si asume y ejerce las prerrogativas asignadas a sus hermanos se la mira mal. La actitud hacia las mujeres en Estados Unidos es muy distinta".

«la meva joventut, la manca d'experiència, el meu sexe, tot conspirava en contra meva».

En 1953, li va ser concedida la Legió d'Honor, la major distinció que atorga el govern francès. Alguns anys més tard, en 1957, rebria un homenatge per part de la Cinemateca francesa por haver estat la primera directora de cine de la història. Al 1964, Alice decidí tornar als Estats Units en companya de les seves filles per a intentar recuperar la seva filmografia, però no va trobar pràcticament cap de les seves pel·lícules i les poques que va poder localitzar s'amagaven sota noms masculins. Alice Guy va morir en una residencia de de gent gran a la edat de 95 anys en el més complet anonimat. Ni tan sols la premsa li dedicà unes línies como homenatge a la seva aportació al cine, ni tampoc es va donar a conèixer la seva autobiografia, en la que enumerava totes les seves pel·lícules.

1896, la seva primera pel·lícula "La Fée aux choux" (La fada de les cols)

1906,"Les Résultats du féminisme" ( "Les conseqüències del feminisme")

En aquesta pel·lícula els papers s'inverteixen, Guy-Blanché postula un món a l'inrevés, on homes i dones intercanvien els seus rols, de manera que els homes actuen com a dones, adquirint el rol matern i de cura de la llar (planxar, cosir, etc.), mentre que les dones actuen com a homes, passives davant les obligacions de la llar. Al final de la pel·lícula els homes, disconformes, es revelen en contra de la seva submissió i rol.

En el curtmetratge "Madame a des envies", de 1906, utilitza per primera vegada el primer pla.