diumenge, 27 d’octubre del 2024

LLENGUATGE AUDIOVISUAL 2

 


FOTOGRAMA
Imatge fixa que s'obté de la filmació cinematogràfica. La successió de fotogrames permet la percepció de moviment en el cine. Les pel·lícules de cine estan enregistrades a 24 fps (fotogrames per segon).

PLA
Dins del terme “pla” hi conviuen dues realitats diferents que cal distingir. El pla o fotograma és la unitat mínima de significació completa i autònoma. És l’element fonamental en cinema. En el llenguatge escrit correspondria a la paraula.

Des del punt de vista de l’espectador un pla és tot allò que hi ha entre dos talls d’imatge. Poden ser més llargs o més curts. És per tant, cadascun dels canvis de punt de vista amb què podem il·lustrar una acció (cal entendre per tall tot element d’enllaç, talls, foses, encadenats, etc.)

Des del punt de vista del realitzador el pla defineix l’escala (la mida relativa respecte la pantalla) amb què és enquadrat el subjecte de l’acció, escala que depèn de la distància entre aquest i la càmera. Aquesta definició es veu clarament quan tractem els enquadraments.

PRESA (toma)
Fragment que s'obté des de que la càmera comença a enregistrar fins el tall. 
ESCENA
Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o ambient dins d'un espai d'un temps concrets. Quan un d'aquests elements canvia, és que hem passat a una escena diferent.

SEQÜÈNCIA
Seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa. Una seqüència, pot desenvolupar-se en diferents localitzacions. Per exemple, una persecució d'automòbils, pot iniciar-se en un garatge, continuar pels carrers d'una ciutat i acabar amb el cotxes caient al mar en el port. Les diferents escenes formen part d'una sola seqüència: la persecució.


PLA-SEQÜÈNCIA
Aquella seqüència audiovisual filmada en continuïtat en una sola presa, sense talls ni interrupcions. La càmera es desplaça seguint una meticulosa planificació que pot incloure diversos tipus d'enquadraments, i per tant de plans.

El pla seqüència suposa una enorme dificultat, en aquest cas, el treball complicat consisteix en sincronitzar tots els elements que intervenen en dita seqüència.

L'avantatge és un major realisme. L'espectador se sent immers dins de l'acció, la càmera segueix de prop els personatges. També aporta fluïdesa i espectacularitat, i augmenta la tensió. Per últim, demostra un virtuosisme tècnic i artístic.







CAMP
Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament, però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix, perquè ens ho imaginem o perquè si ho veiéssim canviaria la nostra percepció d’aquella imatge. 

Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants… Potencia la imaginació del públic, amplia l'espai cinematogràfic.

En ocasions, ajuda a evitar escenes excessivament violentes, explícites o de mal gust sense perdre impacte narratiu. El director pot explicar fets durs d'una manera més subtil i poètica.



 




Un altre concepte relacionat amb el camp és la profunditat de camp. La PROFUNDITAT DE CAMP es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla. Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera. 

Abans hem de tenir clar la diferència entre enfocat i desenfocat. Un objecte està enfocat quan es veu amb nitidesa i desenfocat quan no es veu amb nitidesa. Podem parlar de molta o poca profunditat de camp.

Parlem de poca profunditat de camp quan el fons està desenfocat, està difuminat. Permet al nostre ull centrar-se només en un punt d'interès. Però qui ho decideix no som nosaltres, espectador@s, sinó que ha fotografiat o gravat l'escena. 
Amb quines finalitats s'utilitza?
 - Aïllar el subjecte: destaquen un personatge o objecte principal sobre un fons o primer pla desenfocat.

           - Evitar distraccions: s'elimina el soroll visual de l'entorn.

 - Crear sensació de volum o intimitat: molt habitual en retrats, fotografia macro o escenes dramàtiques.

 

Una imatge té molta profunditat de camp quan tots els objectes que hi apareixen estan enfocats, més enllà de la distància que hi ha entre uns i altres.
- Mostrar el context i els detalls: manté nítids tant els elements propers com els llunyans.

 -  Documentar o descriure espais: ideal en paisatges, arquitectura, fotografia documental o de producte on cal veure-ho tot amb claredat.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada