MÚSICA RELIGIOSA MEDIEVAL
1. MÚSICA RELIGIOSA
1.1. EL CANT GREGORIÀ
El cant gregorià és el cant oficial de l'església durant l'Edat Mitjana. Es diu així pel Papa Gregori I el Magne. Ell no va composar cap cant, només va dir les normes que devia seguir la música cantada a les esglésies de la cristiandat. Va enviar emissaris per tots els territoris i va recopilar els cants que li semblaven bé. Aquests cants, ja existents prèviament, es van reunir en un llibre, "L'Antifonari del Papa Gregori". Es correspon aproximadament amb el període pre-romànic i romànic, del s.VIII-XI
Característiques de la música gregoriana
La música gregoriana és fàcilment identificable, ja que segueix uns punts molt fàcils de reconèixer. Està ple de normes:
- És un cant monòdic, a una sola veu. És a dir, potser hi ha molts monjos cantant, però tots canten el mateix, la mateixa melodia.
- És a capella, sense instruments.
- És cantat en llatí, l'idioma oficial de l'esglèsia en aquella època i fins fa poc.
- Té ritme lliure, sembla recitat. Sembla no tenir pulsació, prova aseguir-la amb el peu!
- Sovint s'alternen les veus de solista (un sol monjo) i cor (la resta de monjos)
Tot això dona aquest caire de sobri, senzill i de gran plenitud.
Escolta el vídeo a continuació. Pots seguir el text amb la notació d'aquella època.
"Viderunt Omnes" 🎼1
1.2. NAIXEMENT DE LA POLIFONIA
Primer, d'una forma molt senzilleta. Escolta la creació "Viderunt Omnes" del mestre Leonin:
Escolta la versió que el mestre Perotin va fer del cant "Viderunt Omnes" que has escoltat abans. Quantes veus la interpreten?
🎼3
2. LA MÚSICA PROFANA: TROBADORS I TROBAIRITZ
.
La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, que eren conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses -sovint dedicades als seus amants- que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.
A continuació us deixo un poema de la Comtessa de Dia, una famosa trobairitz. Està escrita en occità, però us deixo la traducció al català.
Eu l'am mais que nula ren que sia...
Eu l'am mais que nula ren que sia
mas lui no-m val merces ni cortezia
ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens
qu'atressi `m sui enganada e traia
com degr'esser s'eu fos dezavinens
Voldria tenir el meu cavaller...
Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.
Comtessa de Dia
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.
Comtessa de Dia
A continuació, us deixo un article de la revista Sapiens
Sàpiens, núm. 6 (abril 2003)
A continuació, us deixo un article de la revista Sapiens
L'amor cortès i les trobairitz
Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la senyora i l'amant es declara el seu vassall. El joc de l'amor cortès entra en l'ideal cavalleresc de manera que el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que ella li ha donat i lluita per ella per tal d'obtenir una paraula o un gest de reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.