FOTOGRAMA
Imatge fixa que s'obté de la filmació cinematogràfica. La successió de fotogrames permet la percepció de moviment en el cine. Les pel·lícules de cine estan enregistrades a 24 fps (fotogrames per segon).
PLA
Dins del terme “pla” hi conviuen dues realitats diferents que cal distingir. El pla o fotograma és la unitat mínima de significació completa i autònoma. És l’element fonamental en cinema. En el llenguatge escrit correspondria a la paraula.
Des del punt de vista de l’espectador un pla és tot allò que hi ha entre dos talls d’imatge. Poden ser més llargs o més curts. És per tant, cadascun dels canvis de punt de vista amb què podem il·lustrar una acció (cal entendre per tall tot element d’enllaç, talls, foses, encadenats, etc.)
Des del punt de vista del realitzador el pla defineix l’escala (la mida relativa respecte la pantalla) amb què és enquadrat el subjecte de l’acció, escala que depèn de la distància entre aquest i la càmera. Aquesta definició es veu clarament quan tractem els enquadraments.
PRESA (toma)
Fragment que s'obté des de que la càmera comença a enregistrar fins el tall.
ESCENA
Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o ambient dins d'un espai d'un temps concrets. Quan un d'aquests elements canvia, és que hem passat a una escena diferent.
SEQÜÈNCIA
Seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa. Una seqüència, pot desenvolupar-se en diferents localitzacions. Per exemple, una persecució d'automòbils, pot iniciar-se en un garatge, continuar pels carrers d'una ciutat i acabar amb el cotxes caient al mar en el port. Les diferents escenes formen part d'una sola seqüència: la persecució.
PLA-SEQÜÈNCIA
Aquella seqüència audiovisual filmada en continuïtat en una sola presa, sense talls ni interrupcions. La càmera es desplaça seguint una meticulosa planificació que pot incloure diversos tipus d'enquadraments, i per tant de plans.
CAMP
Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.
En canvi, el fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament, però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix, perquè ens ho imaginem o perquè si ho veiéssim canviaria la nostra percepció d’aquella imatge.
Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants… De vegades pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall.
