Aquest és una obra anònima, tot i que s'atribueix a Enric VIII, rei d'Anglaterra entre 1509-1547 . El rei era molt aficionat a la música i el ball, tocava el llaüt i tenia una bona veu. Va escriure al menys 32 composicions vocals. Tot i estar casat es va enamorar d'Ana Bolena, dama de la cort, i diuen que a ella va dedicar aquesta cançó. Ara bé, és poc probable que ell fos l'autor.
La història d'amor entre el rei i la dama, que després de convertir-se en la seva esposa va ser condemnada a mort pel seu propi marit, la podeu trobar tant en els llibres d'història, com en multitud de pel·lícules que ens expliquen aquesta apassionada relació. Aquí us deixo un vídeo amb imatges de la sèrie "Els Tudor" en el que podem sentir la peça.
Us deixo també una versió instrumental de Jordi Savall:
Aquesta última versió també és bastant fidel a l'esperit de l'època:
I una altre amb la lletra:
Aquí teniu per finalitzar la partitura que estem treballant a classe. A practicar!!
GREENSLEEVES
Recordeu que hem aprés el fa sostingut i repassat el si bemoll
FA SOSTINGUT SI BEMOLL
Si us animeu a acompanyar-la amb la guitarra, aquests són els 3 acords que necessiteu:
SOL MENOR FA MAJOR RE MAJOR
Si us animeu a acompanyar-la amb la guitarra, aquests són els 3 acords que necessiteu:
SOL MENOR FA MAJOR RE MAJOR
GREENSLEEVES
Alas my love you do me wrong
To cast me out discourteously
When I have loved you so so long
Delighting in your company
Your gown was of the grassy green
Your sleeves of satin were hanging by
Which made you be a harvest queen
Yet you would not love me
Greensleeves was my all my joy
Greensleeves was my delight
Greensleeves was my heart of gold
And who but my lady Greensleeves
Alas my love you do me wrong
To cast me out discourteously
When I have loved you so so long
Delighting in your company
¡Ay, de mí, mi amor! Me tratas mal
despreciándome tan egoístamente,
pues te he amado mucho, mucho tiempo,
deleitándome con tu compañía.
Tu vestido era del verde de la hierba,
tus mangas de satén colgaban
convirtiéndote en la reina de la cosecha
aunque todavía no me amaras.
Mangas verdes era toda mi alegría.
Mangas verdes era mi delicia.
Mangas verdes era mi corazón dorado.
¿Quién si no mi Mangas verdes?
¡Ay, de mí, mi amor! Me tratas mal
despreciándome tan egoístamente,
pues te he amado mucho, mucho tiempo,
deleitándome con tu compañía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada