Comencem amb aquest fantàstic vídeo que il·lustra la història del rock amb 100 riffs! Quants d'ells coneixes?
La música pop (abreviatura de “música popular”) és un gènere musical que va sorgir cap a la segona meitat del segle XX. Està pensada per arribar a un gran públic, especialment jove amb la finalitat de ser comercialitzada. Té un sentit per tant, molt ampli, i engloba una multitud d'estils que han anat sorgint amb el temps.
Sovint també s'utilitza l'expressió Rock. Les dues expressions poden tenir el mateix significat, però és cert que en general utilitzem l'expressió Pop per referir-nos a temes més suaus i melodies enganxoses; i
el terme Rock a temes amb un ritme més marcat i un caràcter més enèrgic.
Les principals característiques de la música pop-rock són:
- ús d'instruments elèctrics, bateria i veu
- estructura de: ESTROFA- TORNADA- ESTROFA, etc. Es poden afegir altres elements com introducció, breaks...
- ritme marcat i quaternari, amb percussions molt repetitives.
- la melodia acostuma a ser senzilla, fàcil de recordar i assimilable per la gent.
Aquest gènere fa furor entre els joves des de finals del segle XX i ha provocat autèntics fenòmens de massa: concerts multitudinaris, clubs de fans, aparicions continuades en els mitjans de comunicació, etc.
1.ELS ORÍGENS
El primer rock sorgeix de la fusió de la música negra i blanca.
COUNTRY
És la música tradicional dels EEUU. Té el seu origen en les balades, balls i instrumentals portades al nou continent pels immigrants anglesos i irlandesos . És un gènere vocal amb acompanyament de guitarra, banjo, violí, etc.
John Denver: "Country roads". En aquest tema es reconeix el caràcter nostàlgic de moltes d'aquestes peces.
BLUES
Ja el coneixes del tema anterior. Durant els anys 40 evoluciona i dona lloc a un nou estil anomenat Rythm and Blues (R&B), és a dir Ritme i Blues.
Com es diferencia del Blues:
- El tempo, velocitat és més ràpid.
- S'electrifica, és a dir els instruments típics del blues (piano, guitarra, harmònica i veu) donen pas a la guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria i en algun cas teclat elèctric o algun altre instrument. Donarà pas a l'agrupació típica del Rock. la veu humana continua present.
Muddy Waters: "Manish boy". El blues s'electrifica.
Ray Charles: "Hit the road Jack". En la seva música també s'aprecia la influència del gospel i del jazz
ACTIVITATS
1. D'on ve l'expressió música Pop?
2. Quina és l'estructura típica de la música Pop?
3. Cita les 2 arrells de la música rock i indica quina és d'origen blanc i d'origen negre.
4. Com va arribar el Country als EEUU?
5. Quina diferència hi ha entre el Blues i el R&B?
6. Quina de les 3 cançons t'agrada més? Per què?
2. NAIXEMENT DEL ROCK: ROCK AND ROLL DELS ANYS 50
Mentrestant els músics negres són sovint els que millor mostrant l'energia i esperit d'aquest nou estil.
Chuck Berry: Johnny B. Goode
Per últim, el rei: Elvis Presley, o Elvis la pelvis, com va ser nomenat pel seu provocatiu moviment de maluc. Durant un temps, fins i tot va arribar a ser censurat en les gravacions televisives, on només es mostrava un Elvis de cintura cap amunt.
"Heartbreak hotel"
A continuació us deixo la cançó "My way" que va interpretar en un dels seus últims concerts. Tot i no ser un tema de rock, transmet molt bé la seva tragèdia personal i que la serà també de moltes altres estrelles que no han sabut digerir bé la fama.
And now, the end is near;
And so I face the final curtain.
And so I face the final curtain.
My friend, I'll say it clear,
I'll state my case, of which I'm certain.
I've lived a life that's full.
I've traveled each and every highway;
And more, much more than this,
I'll state my case, of which I'm certain.
I've lived a life that's full.
I've traveled each and every highway;
And more, much more than this,
I did it my way.
Regrets, I've had a few;
But then again, too few to mention.
I did what I had to doAnd saw it through without exemption.
I planned each charted course;
Each careful step along the byway,
And more, much more than this,
I did it my way.
Yes, there were times, I'm sure you knew
Each careful step along the byway,
And more, much more than this,
I did it my way.
Yes, there were times, I'm sure you knew
When I bit off more than I could chew.
But through it all, when there was doubt,
I ate it up and spit it out.
I faced it all and I stood tall;
And did it my way.
I've loved, I've laughed and cried.
I've had my fill; my share of losing.
And now, as tears subside,
I find it all so amusing.
To think I did all that;
And may I say - not in a shy way,
"Oh no, oh no not me,
I did it my way".
For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has naught.
To say the things he truly feels;
And not the words of one who kneels.
The record shows I took the blows -
And did it my way!
Yes, it was my way.
But through it all, when there was doubt,
I ate it up and spit it out.
I faced it all and I stood tall;
And did it my way.
I've loved, I've laughed and cried.
I've had my fill; my share of losing.
And now, as tears subside,
I find it all so amusing.
To think I did all that;
And may I say - not in a shy way,
"Oh no, oh no not me,
I did it my way".
For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has naught.
To say the things he truly feels;
And not the words of one who kneels.
The record shows I took the blows -
And did it my way!
Activitats
1. Indica les semblances d'aquests 5 temes de rock. (Exceptuem "My way") (has de tenir en compte estructura, instruments, caràcter, ritme, tempo, dinàmica...)
2. Sobre el que més t`hagi agradat fes una petita recerca i comentari indicant qui la va composar, quan, tema de la lletra i qualsevol altre aspecte que consideris interessant.
3. Busca el nom de 2 músics més de Rock & Roll de la dècada dels anys 50.
4. De què tracta la cançó "My way"?
5. Com va morir Elvis Presley?
6. Què penses que vol dir l'expressió "digerir la fama"?
7. Coneixes altres artistes amb una experiència semblant a la de l'Elvis? Explíca-la
3. ANYS 60
3.1. ARRIBEN ELS BRITÀNICS
BEATLES: EL POP
Els Beatles a través d'una dècada.
A continuació els Beatles més psicodèlics:
"Lucy in the sky with diamonds"
I us deixo l'enllaç al trailer d'una de les seves pel·lícules:
Activitats
1. Busca el nom dels 4 integrants del grup.
2. Observa la primera fotografia dels Beatles titulada els Beatles a través d'una dècada. Descriu com va canviar la seva imatge personal en només 10 anys
3. Busca el significat de la paraula psicodèlia i apunta-la al teu dossier. Relaciona-la amb els 2 vídeos psicodèlics que hi ha amunt.
4. Escolta altres temes dels Beatles i elegeix el que més t'agrada. Justifica la teva resposta.
PRÀCTICA VOCAL-INSTRUMENTAL "HEY HUDE"
Clica aquí per veure la lletra i els accords de guitarra
Aquí teniu el tutorial amb piano
ROLLING STONES
Us deixo alguns del temes que hem escoltat avui a classe, alguns d'ells proposats per vosaltres.
"Paint it black"
"Star me up"
"Angie"
Recordeu, ara que coneixem els dos grans grups del panorama britànic dels 60: tots dos eran amics i s'admiraven mútuament, Ara bé, coses de la indústria discogràfica, davant la prensa i damunt dels escenaris feien veure que eren grans rivals. A tu, quin t'agrada més?
3.3. FOLK-ROCK
Combina el rock amb la tradició folk. L'origen es situa als EEUU durant la dècada dels anys 60. En aquesta dècada el folk es considera un mitjà d'expressió del descontentament social i de crítica contra la societat establerta. Com ja deus saber, la guerra de Vietnam va generar una gran oposició als EEUU i va ser un dels temes principals en torn al qual es va reunir el moviment Hippie.
Aquest fet, la reivindicació social juntament amb un major contingut intel·lectual que el rock, han fet que aquest estil es conegui també amb el nom de cançó protesta. I també amb el nom de música de cantautor, ja que sovint autor i intèrpret són la mateixa persona. Cal destacar que sovint el contingut és més important que la forma en aquest estil. És a dir, el més important és la lletra.
Alguns dels músics de folk-rock més importants de la dècada són Bob Dylan o Simon & Garfunkel (que ja hem escoltat aquest curs interpretant "Scarborough fair").
Aquest estil va ser seguir i adaptat per molts altres països al llarg de la dècada següent.
"Gracias a la vida" interpretada per Mercedes Sosa
"Solo le pido a Dios"
3.4. EL SOUL
O cantar amb tota l'ànima!!
Diuen que és la versió profana del Gospel. I ho podem veure clarament quan el músic Ray Charles, considerat el pare d'aquest estil va canviar la cançó: "I've got religion" per "I've got a woman". Bona part dels músics de Soul van aprendre a cantar a les esglèsies interpretant Gospel.
Els seus orígens doncs, els trobem en el R&B i el gospel de les comunitats afroamericanes.
L'altre aspecte important és el context social. Va coincidir en el temps amb el moviment de lluïta pels drets civils i polítics dels afroamericans liderat per Martin Luther King. Pots consultar i veure de nou el vídeo sobre la Marxa de Washington que trobaràs a l'apartat Història del Jazz. El Soul es converteix en l'exponent musical d'aquesta lluïta. Alguns slogans com "Black is beautiful" o el tema de James Brown "Say it loud: I'm black and I'm proud" porten música, conciència racial i lluïta pels drets de la mà.
Característiques musicals:
- la tècnica vocal i la expressivitat del Gospel. La veu és sens dubte, protagonista. Veu càlida, pòtent i expressiva.
- el ritme del R&B. Ritme sincopat, acompanyat de palmes i moviment del cos.
- també del Gospel incorpora l'esquema pregunta- resposta, amb la presència d'un cor que respon a l'intèrpret solita.
- juntament amb els instruments típics del rock, trobem la presència del saxofon i d'una secció de metall (trompetes i trombons)
PERCUSSIÓ CORPORAL
Recordeu, ara que coneixem els dos grans grups del panorama britànic dels 60: tots dos eran amics i s'admiraven mútuament, Ara bé, coses de la indústria discogràfica, davant la prensa i damunt dels escenaris feien veure que eren grans rivals. A tu, quin t'agrada més?
3.2.EL ROCK PSICODÈLIC
De alguna manera vol recordar l'estat alterat de la ment provocat pel consum d'algunes drogues. En música es plasma de la següent manera:
De alguna manera vol recordar l'estat alterat de la ment provocat pel consum d'algunes drogues. En música es plasma de la següent manera:
- Obres complexes, amb llargs desenvolupaments instrumentals provinents de la improvisació jazzística. Es difícil reconèixer l'estructura.
- S'utilitzen molts efectes de distorsió, es creen nous sons instrumentals gràcies als sintetitzadors electrònics i en el procés de gravació, gràcies als avenços tecnològics, es produeixen diversos efectes com ara ecos, superposicions de cintes, gravacions reproduïdes al revés.
- Sovint és música per escoltar, no per ser ballada.
- Lletres aparentment sense sentit o difícils de comprendre el seu significat.
- Mostra interès per altres cultures, en especial la Índia, tant en el tipus de melodies com també instruments o altres aspectes com la meditació.
- Està molt lligat al moviment Hippie.
3.3. FOLK-ROCK
Combina el rock amb la tradició folk. L'origen es situa als EEUU durant la dècada dels anys 60. En aquesta dècada el folk es considera un mitjà d'expressió del descontentament social i de crítica contra la societat establerta. Com ja deus saber, la guerra de Vietnam va generar una gran oposició als EEUU i va ser un dels temes principals en torn al qual es va reunir el moviment Hippie.
Aquest fet, la reivindicació social juntament amb un major contingut intel·lectual que el rock, han fet que aquest estil es conegui també amb el nom de cançó protesta. I també amb el nom de música de cantautor, ja que sovint autor i intèrpret són la mateixa persona. Cal destacar que sovint el contingut és més important que la forma en aquest estil. És a dir, el més important és la lletra.
Alguns dels músics de folk-rock més importants de la dècada són Bob Dylan o Simon & Garfunkel (que ja hem escoltat aquest curs interpretant "Scarborough fair").
Bob Dylan interpretant "Blowing in the wind"
El tema "The sound of silence" del duo Paul Simon i Arthur Garfunkel
Aquest estil va ser seguir i adaptat per molts altres països al llarg de la dècada següent.
Víctor Jara interpretant "Te recuerdo Amanda"
"La mauvaise reputation" de Georges Brassens
I "L'estaca" de Lluis Llach
"Solo le pido a Dios"
ACTIVITATS.
1.Identifica el títol, autor i país amb que es
correspon cadascun dels fragments. Explica el contingut de la cançó i el
context de cada país.
2. El Folk-Rock també es conegut en altres
països com cançó protesta o de cantautor. Explica el per què.
3. Explica les característiques musicals
d’aquest estil.
4. Creus que la música i l’art en general és
un instrument de crítica social? Redacta la teva opinió en 10 línies.
5. I avui, hi ha cançó protesta? Busca algun tema i presenta'l a la classe.
A TOCAR TOCA!
Sens dubte, el tema més emblemàtic és la cançó "Blowind in the wind" de Bob Dylan composta a l'any 1962. Us deixo aquest wix per que la pugueu escoltar, cantar i interpretar. La lletra és l'aspecte més interessant d'aquesta cançó. La trobareu en l'original anglés, però també en català i castella. D'aquesta manera podreu fer més facilment l'activitat proposada: cadascun de vosaltres elegirà una frase. A continuació, farà una petita explicació sobre el seu sentit i la il·lustrarà amb una imatge. A la feina!
tLFDLVDV
http://fterensi.wix.com/escolta-ho-en-el#!3.4. EL SOUL
O cantar amb tota l'ànima!!
Diuen que és la versió profana del Gospel. I ho podem veure clarament quan el músic Ray Charles, considerat el pare d'aquest estil va canviar la cançó: "I've got religion" per "I've got a woman". Bona part dels músics de Soul van aprendre a cantar a les esglèsies interpretant Gospel.
Els seus orígens doncs, els trobem en el R&B i el gospel de les comunitats afroamericanes.
L'altre aspecte important és el context social. Va coincidir en el temps amb el moviment de lluïta pels drets civils i polítics dels afroamericans liderat per Martin Luther King. Pots consultar i veure de nou el vídeo sobre la Marxa de Washington que trobaràs a l'apartat Història del Jazz. El Soul es converteix en l'exponent musical d'aquesta lluïta. Alguns slogans com "Black is beautiful" o el tema de James Brown "Say it loud: I'm black and I'm proud" porten música, conciència racial i lluïta pels drets de la mà.
Característiques musicals:
- la tècnica vocal i la expressivitat del Gospel. La veu és sens dubte, protagonista. Veu càlida, pòtent i expressiva.
- el ritme del R&B. Ritme sincopat, acompanyat de palmes i moviment del cos.
- també del Gospel incorpora l'esquema pregunta- resposta, amb la presència d'un cor que respon a l'intèrpret solita.
- juntament amb els instruments típics del rock, trobem la presència del saxofon i d'una secció de metall (trompetes i trombons)
PERCUSSIÓ CORPORAL
