David Wark Griffith
Va ser el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. Les seves innovacions en la manera de narrar una pel·lícula van revolucionar el setè art: En les seves obres mestres "El naixement d'una nació" (1914) i "Intolerància" (1915), dividia el film en seqüències, mostrava accions en paral·lel, canviava l'emplaçament i l'angle de la càmera, variava els plans, emprava el flash-back o narració d'un fet ja passat. Però, sobretot, Griffith va assumir que el muntatge era l'estri expressiu més important amb què comptava el cinema; que no servia només per ordenar seqüències i plans, sinó també per emocionar l'espectador.
En aquest episodi sobre la història del cine, ens expliquen les principals aportacions d'aquest artista. Mira-les entre els minuts 6'30'' - 10'10'':
Serguéi Eisenstein i el cinema soviètic
És el nom donat al corrent avantguardista integrat per un grup d'artistes soviètics, sent el més conegut Serguéi Eisenstein. Van ser els primers a experimentar amb el muntatge. Amb anterioritat només existien talls sense cap criteri artístic, només el criteri cronològic- realista clàssic. L’ideari del cinema soviètic passa per la màxima “Un cine revolucionari per a la revolució".
“De totes les arts, el cine és per a nosaltres la més important. Ha de ser i serà el principal instrument cultural del proletariat”. Vladimir Lenin. Clar, el 80% de la població russa era analfabeta!
