La flauta màgica

 
Aquesta òpera va ser l'última que va compondre Mozart a la seva curta vida (només va viure 35 anys). Aparentment és un conte fantàstic: un príncep valent, Tamino, ha de salvar la princesa captiva, Pamina, filla de la malvada Reina de la Nit.

Apareixen serps, flautes encantades, màquines voladores, dures proves que Tamino ha de superar per demostrar que és digne de l'amor de la princesa...

Però resulta que La flauta màgica està plena de símbols maçònics ocults (l'església no veia amb bons ulls la llibertat de pensament dels maçons, per això Mozart havia d'amagar el significat real d'aquesta història sota l'aparença d'un innocent conte de fades ).

             

Aquí tenim l'ària de Papageno, l'oceller, innocent i ingenu, amb la seva inseparable flauta de pa. Què el preocupa? Menjar, beure i trobar alguna noia que vulgui.

Aria de Papageno:                         

                                           

El duet de Papageno i Papagena:                                                                            

Aquí tenim a Pamina:       
                                                                              

                                               

La reina de la nit (soprano):

                                               

 Sarastro (Baix):

       

I per últim "El cor d'esclaus"

Nosaltres tocarem aquest últim fragment: "El cor d'esclaus"Aquí teniu aquests vídeos per practicar amb l'ajuda del tutorial:

Només flauta:

   

Flauta i plaques:               

                        

Saco i Vanzetti: Here's to go

Aquesta cançó és un homentage a dos anarquistes d'origen italià. Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, que foren víctimes d'un escandalòs judici als anys 20 als EEUU. Van ser jutjats per robatori i assasinat, i sentenciats a pena de mort a la cadira elèctrica. Les seves morts van provocar protestes masives i disturbis a moltes ciutats de tot el món. Acusaven la justícia nordamericana de xeòfoba, racista i de tenir especialment en compte els motius polítics, ja que eren anarquistes.  Cinquanta anys després el governador de Massachussets reconegué oficialment les errades del judici, rehabilitant completament la memòria d'aquests dos homes.

El director de cinema Giuliano Montaldo, va realtzar una pel·lícula al 1971, "Sacco e Vanzetti". La banda sonora va ser creada per l'Ennio Morricone. "Here's to you" és un dels temes de la banda sonora. A continuació tenim la lletra en anglès i en francès per tal de practicar:

Here's to you, Nicola and Bart

Rest forever here in our hearts

The last and final moment is yours

That agony is your triumph

Maintenant Nicolas et Bart

Vous dormez au fond de nos cœurs
Vous étiez tous seuls dans la mort
Mais par elle vous vaincrez

Aquí us deixo el vídeo amb la cançó: